La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Les guerres Carlines

Durant la I Guerra Carlina (1833-1840) moltes zones rurals de l’interior de Catalunya van esdevenir un nucli dur de suport a la causa carlina. De fet, l’aixecament de la primera partida manifestament carlina es féu a Prats de Lluçanès, el 5 d’octubre de 1833. El Lluçanès fou una de les zones de Catalunya on el carlisme va arrelar més. Durant el mes de febrer de 1837, a Sant Feliu Sasserra s’hi arribà a instal·lar un destacament carlí compost per més de 2000 homes i 60 cavalls.

Quan Joan Prim i Prats era capità de Caçadors del tercer batalló del Cos Franc de Catalunya, participà en una acció de guerra entre carlins i liberals a Sant Feliu Sasserra, durant el 18 de juliol de 1837. El general Urbiztondo va ser derrotat i Prim obtingué la seva primera Creu Llorejada de Sant Ferran –màxima condecoració militar espanyola al valor– , l’agost d’aquell mateix any.

Durant la III Guerra Carlina (1872–1876), el Lluçanès es convertí en un cruent escenari de la contesa que enfrontava els partidaris del pretendent carlí i els diferents governs de la monarquia d’Amadeu I, la Primera República i la Restauració Borbònica.

El Lluçanès contemplava el moviment continu de tropes d’un i altre bàndol, cosa que suposava per a les poblacions contribucions forçades amb diners, allotjaments i aliments per als soldats i animals.