La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Llegendes de Sant Feliu Sasserra

Com en moltes altres contrades, a les cases i masies de Sant Feliu Sasserra s’explicaven contes, rondalles o llegendes que es transmetien oralment de generació en generació. Aquests contes podien parlar de temes molt diversos, tot i que el component misteriós i màgic sempre hi tenia un paper clau.

Hi ha un bon grapat d’històries i llegendes relacionades amb la vila de Sant Feliu Sasserra. La majoria giren a l’entorn de temes relacionats amb la bruixeria. Estan recopilades al llibre de Jordi Torres Por, màgia i tresors a la Catalunya interior i a El Lluçanès màgic: recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, de Pere Mestre, Daniel Montaña i Josep A. Planes. Aquí teniu un parell d’exemples d’aquestes històries:

El mal blau era considerat cosa de bruixeria

Aquest era un dels mals considerats com a mal donat o mal d’ull pres.

Quan els porcs d’una casa agafaven el mal blau hom afirma que l’única manera d’evitar que els porcs es morissin era retornar el mal a qui l’havia donat. Aquesta era la solució que donava el curandero Pujolet de Manresa. Un d’aquests casos va passar a la comarca del Lluçanès.

Hi havia dues cases de pagès veïnes a Sant Feliu Sasserra: una va agafar el mal blau i l’altra no. El pagès, els porcs del qual tenien el mal blau, anà a veure el curandero per tal de demanar-li consell sobre el que calia fer per evitar perdre tots els porcs.

El remei que li receptà fou el de retornar aquest mal demoníac al lloc d’on havia sortit. Segons el curandero, el causant del mal era el seu veí.

Per retornar el mal al lloc on aquest havia sortit li féu la següent recomanació:

- Agafeu un dels porcs que s’han mort d’aquest mal i aneu-lo a colgar en un camp com més a prop pugueu de la terra que cultivi el vostre veí. Si els camps termenegen, encara millor. Per portar l’animal mort no cal que el carregueu dalt del carro; el que heu de fer és arrossegar-lo per un camí en què el vostre veí passi habitualment. Així, quan el veí causant de la malifeta camini pel lloc on ha passat la bèstia morta, el mal retornarà al lloc d’on ha sortit i vosaltres quedareu lliures de la pesta del mal blau. Llavors, a qui se li moriran els porcs serà al vostre veí.

Diademes i cintes embruixades

Hi havia bruixes que, per fer perdre el cap a una persona i donar-li greus malalties, es valien de diademes embruixades. Això era emprat per bruixar les noies joves, preferentment les pobres, ja que aquestes últimes, en no tenir diners per comprar-ne, eren presa fàcil perquè els feia goig de poder presumir com les noies de les cases benestants.

Quan la persona es posa la diadema embruixada, no pot escapar dels seus terribles efectes. Si la persona que ha rebut la diadema embruixada la llança al foc, aleshores la bruixa que l’ha donada és víctima de fortes cremades, grans nafres i terribles dolors.

Es conta que hi havia una noia de Sant Feliu Sasserra a qui feien molta gràcia les diademes. Un dia va arribar a casa seva amb una amb tot de floretes de roba. Era una diadema que feia molt de goig; la noia estava molt cofoia amb aquella joia i amb una gran alegria s’acostà a la seva mare per ensenyar-li l’objecte que li feia estar tan contenta.

La mare, en veure-ho, li preguntà:

- A veure, d’on has tret això?

- Guaiteu mare, he trobat la Mati i m’ha preguntat: “Com és que una noia tan maca com tu no porta diadema?” Aleshores jo li he contestat que no teníem cèntims per poder-ne comprar. Llavors ha tret aquesta diadema de dins del cabàs i m’ha dit que era per mi.

La mare, tot esverada, va preguntar:

- Te l’has posada al cap, aquesta diadema?

- No, mare. M’ha fet tanta gràcia que abans de posar-me-la volia que vós la veiéssiu.

- Sort n’has tingut. Mira què fa aquesta diadema.

I agafant-la la va tirar al foc. La diadema es va encendre igual com si fos pólvora i feia una flama de color blau cel tot provocant uns forts espetecs.

- Segurament que estava embruixada. Ja veuràs com demà al matí la Mati estarà molt malament.

Això mateix va passar. El dia següent es deia de la Mati que la nit abans havia patit unes cremades molt fortes i tenia tot el seu cos ple de nafres.