La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Capella Fonda

Edificació costejada per Rafael Vilaclara i Eures i projectada per l’arquitecte barceloní Leandre Albareda, autor del cementiri de Montjuïc.

Rafael Vilaclara i Euras va oferir la promoció d’una nova capella, dedicada al Santíssim Sagrament.

La col·locació de la primera pedra va ser celebrada solemnement amb l’autorització del bisbe de Vic, Pere Colomer i Mestres, i amb la presència del rector de Sant Feliu, Francesc Albó, el 27 de novembre de 1879. La construcció fou dirigida pel mestre d’obres Mariano Callís Collell, i les obres duraren poc més d’un any.

El projecte d’Albareda consistí en l’ampliació de l’església gòtica amb una nova capella de planta rectangular de 13,60 metres de llarg per 6,50 d’ample, adossada al mur de l’edificació primitiva. La situació de la nova capella no plantejava gaire problemes, més enllà de la intrusió que feia un dels angles de Can Vall (la casa que hi ha just al costat). Albareda ho va resoldre incloent l’aresta de la casa dins dels amples murs de la nova construcció.

Originàriament, la capella tan sols estava il·luminada per una finestra d’estil gòtic, però de seguida es notà que amb aquesta obertura no n’hi havia prou, i per això el 1884 Rafael Vilaclara i Eures demanà permís al bisbat per obrir un nou finestral. En aquest cas, en comptes de projectar un finestral d’estil gòtic per anar en consonància amb el que ja hi havia, s’optà per construir una rosassa ornada amb un vitrall que conté la representació de Rafael i Tobies.

Durant la Guerra Civil, el vitrall, com la capella, van resultar malmesos. Es col·locà un vitrall nou ornat amb motius geomètrics florals, que no tenia res a veure amb el que havia projectat el seu promotor. Per aquest motiu, l’any 2007 es col·locà un nou vitrall fidel al projecte original d’Albareda.

Durant els anys 50 del segle XX, es va promoure una remodelació de l’interior de la capella, realitzada per l’arquitecte Ignasi Maria Serra Goday, vinculat al poble a través de la família Vilaclara. Serra Goday va projectar la construcció d’un gran baldaquí i l’elevació de l’altar. Les línies clàssiques característiques de l’arquitecte xoquen amb la decoració neogòtica d’Albareda, de la qual destaquen les grans feixes amb diversos fragments de textos bíblics que decoren la part alta dels murs, així com les voltes apuntades que cobreixen el recinte.