La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

El Comunidor i el cementiri

Són construccions que tenen l’origen en temps molt remots i estan estretament lligats a una de les preocupacions que més afecten i han afectat les persones al llarg de la història: la por als canvis meteorològics. En una societat profundament cristiana i eminentment agrícola, quan apareixia un perill terrible que baixava del cel, al cel calia implorar.

És un tipus de construcció que solia formar part del cos de l’església o bé estava construït de manera exempta, però poc separada d’aquesta. Habitualment tenien forma de torretes o coberts i sempre tenien les obertures als quatre vents. Servien d’aixopluc per a celebrar-hi els rituals d’exorcisme de les tempestes quan els llamps, les pedregades o els xàfecs inoportuns podien fer perillar les collites.

El mot comunir significa conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes. És per aquest motiu que aquest tipus de construccions s’anomenen comunidors o conjuradors, però també reliquers, ja que durant l’exorcisme era necessari estar acompanyat de relíquies de la Vera Creu, o també d’algun dels sants advocats contra el mal temps i protectors de la pagesia, com santa Bàrbara, sant Marc o sant Abdó i sant Senén, per exemple.

La litúrgia específica associada a aquests espais era complexa i podia variar segons els bisbats o parròquies, però normalment funcionava així: si la situació començava a ser amenaçant, s’iniciava un repic de campanes i, si malgrat això, la tempesta no s’esvaïa o augmentava, el sacerdot es vestia solemnement i començava immediatament a realitzar el cerimonial comunidor amb les oracions i fórmules d’exorcisme i aspersió de l’aigua beneïda a través de les quatre obertures. Els textos solien ser emfàtics, caracteritzats per un to fortament vibrant i enèrgic, ja que en aquells moments la població, majoritàriament pagesa, només podia recórrer a l’auxili diví com a darrer i últim recurs per salvar les collites.

Era tan important exorcitzar les tempestes que en moltes diòcesis es prohibia als preveres que s’absentessin de la parròquia des de la festa de la Invenció de la Santa Creu –el 3 de maig–, fins a la diada de l’Exaltació de la Santa Creu –el 14 de setembre–, per si calia conjurar el mal temps des de la primavera fins a la verema, quan les collites –un bé vital i fonamental per al poble– es podien perdre. En alguns pobles de mar també es conjurava el mal temps quan podia impedir o dificultar la pesca.

El cementiri

Tot i que almenys des del segle IX ja es troben amb freqüència ermites i esglésies voltades d’enterraments, i malgrat que pugui semblar estrany, encara en plena edat mitjana no s’havia generalitzat l’enterrament dels morts familiars als cementiris parroquials. Fou per aquest motiu que es fonamentà la creació de sagreres, al voltant de les esglésies, per tal que els morts poguessin reposar en terra sagrada i que el seu repòs no fos molestat. Desarrelar el costum d’enterrar els morts a dins de les cases o al seu voltant, que ja es feia als nuclis de població indígena durant els temps de la conquesta romana, degué resultar difícil per a les autoritats eclesiàstiques i civils.

Com a nota curiosa, l’any 1629 al cementiri de l’església hi pasturaven ramats i el visitador, en adonar-se’n, va amenaçar amb l’excomunió, tot proclamant que “ningu se atrevesca a fer ni aportar inmundica alguna dintre lo circut del sementiri de dita yglesia attes que el lloch es sagrat y dedicat per lo enterro dels fidels defunts”.