La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Carrer Pas Nou

Als nuclis antics dels pobles és on es trobaven tots els tallers de fabricació artesanal. Tot i que els orígens de la vila estan lligats a un àmbit eminentment agrícola i rural, durant la primera meitat del segle XVII es va començar a gestar una relativa complexitat econòmica gràcies al desenvolupament de la producció artesanal i els intercanvis. Sant Feliu Sasserra va arribar a convertir-se en el nucli de població principal del Lluçanès gràcies al seu creixement econòmic i demogràfic.

Tot i això, l’especialització en el tèxtil que va fer Sant Feliu ja es va començar a insinuar durant el segle XVI, com a resultat de la crisi de la draperia gremial dels grans centres urbans. El procés de descentralització de la manufactura urbana va desencadenar el desenvolupament de la manufactura tèxtil a les zones rurals. El camp presentava un seguit d’avantatges respecte a la ciutat: restava aliè a les ordenançes gremials, tenia una mà d’obra abundant i barata que es podia mobilitzar temporalment amb gran facilitat i, a més a més, era un tipus de tasca que es podia compatibilitzar amb les feines agràries.

La manufactura tèxtil de la llana
Malgrat que la industria llanera va representar una època de puixança econòmica per a la vila, la figura del paraire local era de caràcter modest. Andreu Boladeres, paraire que vivia al carrer de Guardiola, on tenia casa i hort, l’any 1611 disposava de: un taulell barró, amb cardes i curetes, un fogó de paraire, una caixa de cardes, un parell d’emborradores oldanes, una pedra de “rebatre” les cardes, un punyal d’esborrar, un torn de llana, un torn de peu, una pastera bona “ab la passadora dolenta”, uns quants coms o piques llargues, banques de pentinar i de cardar, tisores i pintes per treballar la llana, i un lloc a casa que servia de magatzem per tenir-hi una certa quantitat de llana desada en saques (mig quintar de llana neta i dues saques de llana bruta blanca).

Malgrat haver viscut un moment de puixança, especialment durant el tombant dels segles XVII i XVIII, aquesta parairia de caràcter modest -pel fet que tenia poca capacitat d’acumulació- va patir greus dificultats de supervivència amb l’aparició de l’oferta més competitiva dels nous teixits de la potent indústria cotonera durant el segle XIX. La decadència industrial va comportar el predomini de les activitats agràries a la vila.

Teixits elaborats a Sant Feliu Sasserra: gràcies a les declaracions fiscals, es coneix el predomini de l’elaboració de les baietes divuitenes, producte que es va convertir en l’estendard de la producció tèxtil del Lluçanès. En general, s’elaboraven teixits senzills i barats, sense tenyir i adreçats a un ampli consum popular. Es solien vendre a localitats com Manresa, Vic, Sant Hipòlit de Voltregà, Sallent, Lleida, Solsona i Barcelona.

La indústria llanera ocupava gairebé totes les dones de la vila, mentre que els homes es dedicaven parcialment a l’agricultura i al treball tèxtil. Aquesta va ser una activitat que va aconseguir sumar una important aportació econòmica per a l’economia de les llars.

Encara que les feines relacionades amb el treball de la llana i tasques agrícoles han estat les predominants, no es pot obviar l’existència d’altres oficis que, tot i tenir una representativitat menor, eren indispensables per a la vida del poble: ferrers, sabaters, sastres, mestres de cases, fusters, traginers...

A part de l’ofici de paraire, destaca també el de ferrer. Fabricava eines de pagès, ferrava cavalls i mules, reparava carros i estris de traginer... Els ferrers eren els encarregats de guarir els animals. Al segle XVIII, la vila de Sant Feliu Sasserra tenia dotze ferrers. En general, una població d’aquesta mida tenia de mitjana dos ferrers, però cal tenir en compte que per aquí passava el camí ral de Manresa a Ripoll, que llavors era molt transitat. Això devia suposar força feina per als ferrers, que atenien les necessitats dels viatgers i traginers que hi circulaven, així com també dels animals, als quals guarien si era el cas.