Si des d'un lloc determinat de la Terra, hom observa la sortida d'un estel brillant un dia rera un altra, se'n adonarà que aquell estel sempre surt pel mateix punt de l'horitzó, però tres minuts i 56 segons abans que el dia anterior. Això no passa ni amb el Sol, ni amb la Lluna ni amb els planetes. Si la vida del mateix observador fos prou larga, posem 300 anys, potser se'n adonaria que les estrelles també canvien lleugerament el punt de sortida si les observéssim sempre des del mateix lloc, i amb la mateixa referència del horitzó: una gran pedra, una muntanya, una collada llunyana, etc. El que passa és que aquest moviment es tan lent que ningú no se'n adona per dues raons: ni l'observador ni el lloc d'observació son els mateixos. Necessitem una referència objectiva al llarg del temps.