La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Casa i goigs de Sant Pere Almató

Es tracta dels goigs en honor de Sant Pere Almató, màrtir al Tonquín (1861). La música dels goigs va ser composta per Mn. Valentí Miserachs, i la lletra va ser escrita pel canonge Jaume Collell, que la presentà als Jocs Florals de Barcelona de 1906.

Els goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior es mostra un retrat del sant, i sota una línia divisòria, narren la vida de Sant Pere Almató des de ben petit fins que morí a Tonquín, passant per les seves estades a Oristà, Vic i Manila. A la part inferior hi ha la seva partitura. A la part del darrere dels goigs hi ha un resum històric de la vida del sant i la descripció de la seva família. Aquest material va ser recopilat per Mn. Lluís Freixa, rector de Sant Feliu Sasserra.

Les campanes de l’església toquen la tornada dels Goigs de Sant Pere Almató cada dia al migdia.

CASA DE SANT PERE ALMATÓ

La casa Almató és un edifici de dimensions mitjanes, construït amb murs de càrrega que combinen la pedra i el maó.

La façana que dóna al carrer Sant Pere Almató, orientada a l’est, presenta planta baixa, primer i segon pis. Destaquen les inscripcions de les llindes dels tres balcons. A la primera es pot llegir “SANT PERE ALMATÓ / 1830 + 1861”; a la segona, “Conserveu-nos la fe pura / glorios martyr Almato / Canonge Collell 1906”; i a la tercera, “ARQUEBISBE BADIA / 1807 + 1844”.

També val la pena destacar que en diversos punts de les dues façanes de la casa hi ha ubicades rajoles de ceràmica pintades amb motius que recorden la vida de sant Pere Almató.

La inscripció de la porta principal data la casa l’any 1782. Va ser la casa natalícia de sant Pere Almató (1830-1861). També és coneguda per cal Metge, ofici que tenia el pare del sant. Aquesta casa encara conserva els mobles que havien pertangut a la família del sant, així com un oratori o petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Pere Almató i Ribera va néixer en aquesta casa l’1 de novembre de 1830. Era fill del metge del poble, el Dr. Salvi Almató, i d’Antònia Ribera. El seu germà també es va dedicar a la medicina. Pere Almató va estudiar al seminari de Vic i, per consell de Mn. Antoni Maria Claret, ingressà a l’orde dominicà el 1847. Es féu missioner i va viatjar a les Filipines (1852) i a Tonquín –Vietnam- (1856). A causa del decret propugnat per Tu-Duc, s’inicià una persecució de cristians. Pere Almató s’amagà durant mesos, fins que fou localitzat per partidaris de Tu-Duc. Fou decapitat el novembre de 1861. Les seves despulles van ser enterrades prop del lloc de la mort, i el 1885 van ser identificades i enviades a Europa dins d’una arqueta. Van arribar a Vic el 1888, i fins i tot Jacint Verdaguer dedicà un poema a descriure la rebuda de les restes del màrtir.

A les relíquies de V. Pare Almató, martiritzat en lo Tung-Kinh a 3 de novembre de 1861, i arribat a Vic lo dia 6 de juny de 1888.

Ciutat de Vic, obre tes amples portes
a l’Hèroe qui t’arriba d’Orient,
de més magnànims a tes verdes hortes
no n’ha vist arribar Tagamanent.

No duu catives de daurades trenes,
com Aulo Mevi, a ton famós altar,
esclaus no et porta arrossegant cadenes:
ell als catius solia-les trencar.

Te duu el tresor de ses despulles, cendres
amb què el reliquiari s’enriqueix,
caliu mal apagat que torna a encendre’s,
flor que, ha trenta anys segada, reverdeix.

Perles no duu ni cap corona bella
d’or ni d’argent; ell la volgué millor;
ell se la féu de l’or que no es rovella,
ni els lladres roben; se la féu d’amor.

[...]

I allí dalt en lo pòrtic de la Glòria,
a la plana de Vic al dar l’adéu,
lo nou palmó ensenyant-li de victòria
a la ciutat levítica dieu:

“Planter de sants, oh vigatana terra!
segueix florint per nostre Redemptor;
lo màrtir nat en Sant Feliu Sasserra
fes que no sia ta darrera flor.

D’eixa cadena d’or al cel penjada
fes que no sia el diamant darrer;
donen en tu cada any nova brotada
la palma invicta i lo sagrat llorer.

Segueix donant al firmament estrelles,
al temple sant tes roses i clavells,
a la Verge la flor de tes donzelles,
i a Jesucrist la flor de tos donzells.

Que sia llur jardí ton seminari
on tos Àngels ne baixen a collir
quan l’altar d’or del cèltic santuari
vullen de cors immaculats guarnir.”

Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988. Una part de les seves despulles són custodiades a Sant Feliu Sasserra, que celebra la seva festa el darrer diumenge d’agost.