La història de Sant Feliu Sasserra

Cinc punts per descobrir

L'itinerari

Carrer Major

El nucli primitiu del poble es va formar al voltant de l’església de Sant Feliu, documentada ja el 946. Aquest va anar creixent de mica en mica, però a la segona meitat del segle XVI, gràcies a l’expansió de la indústria tèxtil tradicional (parairia) i del comerç, la vila de Sant Feliu Sasserra va gaudir d’un augment demogràfic considerable.

Aquest fet queda demostrat amb les relacions de focs fetes els anys 1553 i 1595, en què es passa de 57 a 105 focs. A principi del segle XVII, Sant Feliu era la principal població del Lluçanès i l’única de la zona amb títol de vila, cosa que li va permetre esdevenir capital de la sotsvegueria del Lluçanès.

En aquesta època, aquí al carrer Major hi havia el nucli urbà principal. Durant el segle XVII, el nucli continuà creixent amb cases circumdants. A final de segle, el 1686, el cens eclesiàstic atribuïa a Sant Feliu Sasserra 118 cases juntes i 12 pagesies, que suposaven una població propera als 700 habitants. A principi del segle XVIII i en el marc de la Guerra de Successió, el poble fou cremat per les tropes filipistes. Malgrat tot, la vila es recuperà econòmicament gràcies a la manufactura tèxtil llanera. Aquest sector continuà progressant fins a la segona meitat del segle XIX, quan l’arribada de la mecanització va fer decaure la producció artesanal. Paral·lelament a l’evolució del sector tèxtil, la zona rural del municipi visqué un període d’esplendor arran de la producció i la comercialització del vi, sobretot durant els segles XVII, XVIII i XIX fins a l’arribada de la fil·loxera. Així ho demostren les feixes i les tines de la majoria de masies i cases del municipi.