En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Vells papers, però, ens mostren la bruixa catalana dels segles XVI i XVII. Al Lluçanès ni l'església ni la inquisició perseguien la bruixeria sinó que foren el Consell i Jurats del terme els encarregats de fer-ho. Així en l'assemblea que tingué lloc pel novembre de 1618 s'explica que a Sant Feliu Sasserra havien trobat tres dones bruixes; en Cosme Soler, anomenat en Tarragó, actuant com a descobridor de bruixes havia identificat na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrat Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana havia estat majordona del rector de Gaià i quan fou detinguda exercia el mateix càrrec en el casal dels Sala de Sant Feliu. Més endavant la vila de Sant Feliu fou seuí la Sost-vegueria del Lluçanès i, per aquest motiu, s'hi jutjaren seguint els mètodes de l'època, els responsables de delictes així com les bruixes. Al Serrat de les Forques, indret situat en un extrem del poble hi fou penjada el 8 de gener de 1767 l'ultima de les bruixes catalanes: na Maria Pujol, dita pel malnom La Napa, natural de Prats de Lluçanès.